Cançons

Una matinada
del festiu d’un mes d’abril,
sota l’alborada
d’una salcereda ombri(u),
(?) s’estaven dos jovenets,
sobre la (?) de molsa,
sentadets.

Fent-se carícies,
d’amor parlant-se,
manifestant-se los seus secrets.

El vent en removia
lo fullatge dels abrets,
i el sol en resplandia,
saludant els aucellets.

Cobert d’herbetes,
un rec passava
que murmurava
suau i dolç.

I se sentia,
de la masia,
grans rumors d’alegria,
ah…

-Te juro en nom de Déu,
li deia l’a(r)mat seu,
fins després de la mort,
li deia a s’estimada,
et faré m’esp(au)sa,
tan pura com un brillant.

I allavors lo sol renaixia,
saludant los aucellets,
i a l’espai repercutia
lo més tendre i pur (?).

I els ocellets
trinant, lloaven
dels dos aimants
lo jurament.

I els ocellets
trinant, lloaven
del(s) dos amants
lo jurament.