Cançons
A la una, el sol i la lluna
A la una, el sol i la lluna,
una,
a les dos, el cavall ros,
dos,
a les tres, saltar i no dir res,
tres,
a les quatre, la serenata,
quatre,
a les cinc, l’esquellerinc,
cinc,
a les sis, el cavall gris,
sis,
a les set, el nen Jesuset,
set,
a les vuit, el sopar (i)a és cuit,
vuit,
a les nou, el sopar (i)a es cou,
nou,
a les deu, la Santa Creu,
deu,
a les onze, la giragonsa,
onze,
a les dotze, Santa Maria cau i no s’esfonsa,
dotze.
Es tracta d'una cantarella de saltar a corda. La primera referència que n'hem trobat però, recollida per primera vegada a "Jochs de la infancia" (1874) de Francisco Maspons i Labrós, la identifica com una cantarella per jugar a saltar pilans:
Com a joc de saltar a corda també n'hem trobat una referència al llibret autoeditat publicat per Rafel Ponsatí i Terradas l'any 2014 que porta per títol "Jocs a la plaça Major de Banyoles, a començament del segle XX":
- A la una, el sol i la lluna. (saltant)
- A les dos, roses i flors. "
- A les tres, el pagès. "
- A les quatre, coca i xocolata. "
- A les cinc, l'esquellerinc. "
- A les sis, passar-hi llis. (passant)
- A les set, el Bon Jesuset. "
- A les vuit, el recuit. "
- A les nou, una terça de bou. "
- A les deu, el Manteu. (saltant)
- A les onze, Sta. Maria s'enfonsa. "
També n'hem trobat una versió recollida a Moixent (País Valencià) al Cançoner Popular Valencià, que comença amb el mateix vers.