Cançons

Trobem diverses versions d'aquesta cançó-dansa en diverses llengües: bretó, occità, francès, basc... En el cas català, s'ha aplegat amb les dues variants de nom (Jan o Joan) tot i que semblaria que Jan seria la més antiga.

El primer cop que trobem anotada aquesta cançó és a "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

 

Amades explica que es tracta "... d'un joc o ballet conegut i cantat per tota la carena pirinenca i ben enllà de la costa atlàntica. Es fa de dues maneres: en una d'elles els cantaires es toquen les parts del cos a mesura que les van anomenant o bé les fan tocar a terra; en l'altra, com en l'anterior, es van traient peces de roba a cada nova posada fins a quedar sense cap peça absolutament. I aleshores salten i boten a desdir al ritme de la tonada...". De fet, a principis del s. XX a Cardedeu encara es ballava aquesta versió de caire més eròtic, on el sentit del dit "sembla que era un altre de ben diferent, de fonètica gairebé igual".

Pel que fa a l'origen de la cançó, s'explica que pot provenir del s. XVII: Jan Petit era un pagès occità que a la revolta dels Crocants va liderar l'enfrontament contra el rei francès Lluís XIV. Se'l va arrestar i torturar a la roda, on el botxí li anava trencant els ossos, un per un.