Cançons

És un fragment de la composició del pedagog, músic i poeta Joan Llongueres i Badia (Barcelona, 1880 – 1953), introductor del mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya. La primera publicació és de l'any 1914. Actualment, encara és cantada en moltes escoles.

Aquesta és la lletra original de la cançó:

Les petites formiguetes a l’estiu,
quan el blat està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
i van ben endreçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n’hi ha.

Tot passant per la voreta del camí,
amb l’amiga s’han trobat,
a l’orella s’han parlat,
i s’han dit moltes cosetes fent així:
ps, ps, ps... ps, ps, ps...
i donant-se abraçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n’hi ha.

Tot passant per la voreta poc a poc,
amb el seu granet de blat,
ai amiga, que és pesat!
el duré a les espatlletes, sembla un roc!
poc a poc, poc a poc,
fins se’m torcen les cametes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n’hi ha.

Anem totes plegadetes perquè es diu,
que allà baix hi ha un escarabat,
mort d’avui i encarcarat,
el durem amb les dentetes cap al niu,
fent l’ull viu, fent l’ull viu...
que és menjar de les festetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n’hi ha.

Ja estan plenes les cambretes per tot l’any;
tot aquell qui ha treballat,
la videta s’ha guanyat,
quan vindran les glaçadetes sense fang (o d’aquest any),
d’aquest guany, d’aquest guany,
en viurem ben tranquil·letes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n’hi ha.

L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.