Cançons
La Paula en té unes mitges
La Paula en té unes mitges
comprada(-les) a l'Encant;
li arriben a Figueres
i encara li van grans.
Paula, Paula,
para la taula,
Paula, Paula,
para-la bé;
que el dissa(b)te tin(d)ré carta
i el diumenge em casaré.
Es tracta d'un fragment del cuplet "La Paula té unes mitges". La peça formava part de la sarsuela "La Paula té unes mitges o el maco dels Encants" (1924), amb lletra de Ll. Planas de Taverne i música d'Enric Morera. Segons anuncia la revista contemporània "La escena catalana", el rol femení principal el va estrenar la cantant Salut Rodríguez. No és ella, però, la responsable de la popularització de la cançó, sinó la famosa cupletista Raquel Meller (1888-1962), que la va incorporar ben aviat al seu repertori.
Posteriorment, Núria Feliu la va versionar per a incloure-la al treball "Cuplets tradicionals catalans" (1974).
La Lola va néixer i va viure a Can Marenyà, al nucli de Torroella de Montgrí.