Cançons

Tota voreta de mar
hi ha una donzella,
que ella broda un mocador
que és pe la reina,
que és pe la reina.

(Con) ha sét a mig brodar,   li'n falta seda;
(i)a veu venir un mariner   que tira veles.
-Mariner, bun mariner,   portarí(e)u seda?
-Pugeu a dalt de l’(arnau),   triareu d’ella.
De quin color la voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la’n vull jo,   que és m(a)llor seda.
Mariner es posa a cantar   cançon(s) molt belles,
i ab el cant del mariner   s'ha adormideta.
(Con) ella s'ha despertat,   n'és lluny de terres.
-Mariner, el bun mariner,   torneu-me en terres.
-En terres no us tornaré,   que vós sou meua.
-De tres germanes que en tinc,   sóc la més bella.
Una és casada amb un rei,   l'atra és princesa,
i jo, tristeta de mi,   sóc marinera.
-No sereu marinera, no,   que en sereu reina,
reina de tot Portugal,   de Inglaterra.

Io moriré si l'amor no em ve,
gentil donzella,
gentil donzella.