Cançons
L'ocellet
Aquí baix ab un parat,
aquí baix ab un parat,
si n'hi (ha)via un camp de blat.
Un pomeret Déu hi ha ha criat,
que de pomes n'és carregat;
són vermelles d’un costat
i grogues de l'altra part.
Un ocellet s'hi ha parat,
que té el bec de sobre endaurat,
i les aletes la meitat,
i la cua de cap a cap.
Un caçador li ha espiat:
-Caçador, no em tiris pas,
que tampoc no em mataràs;
que del rei som estimat,
i de la reina enamorat.
Ai, ai, ai, Roseta,
que n'ets empre(i)at el temps tan joveneta.
Joan Amades recull aquesta balada al seu cançoner com a cançó d'aplec, i explica que era ballada al voltant d'un arbre.
La primera referència que en tenim és la que aplega Milà i Fontanals dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) amb el nom de "La avecilla". Més tard, la tornaria a aplegar amb el mateix nom dintre el "Romancerillo catalán" (1882).
Francesc Pelagi Briz la recull al volum I de "Cansons de la terra" (1866) ja em el nom de "L'aucellet".
L'any 1901 apareixia amb el mateix nom dintre "Cançons populars catalanes" de Joan Guasch i pocs anys després també amb el mateix títol al Cançoner Popular (1904 -1907) d'Aureli Capmany.
També està recollida dintre el cançoner "Tercera Sèrie de Cançons Populars Catalanes" de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" (1910) amb el títol de "El pomeret".
En tenim algunes versions recollides dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com per exemple aquesta aplegada a Beuda l'any 1926 o aquesta altra a Tregurà l'any 1933.
L'any 1931 apareixeria recollida també com "El pomeret" dintre El Cançoner de Pineda, de Sara Llorens.
Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).