Cançons
Les nenes maques al dematí
Tote(s) les nines al dematí
s'alcen i reguen, s'alcen reguen,
tote(s) les nines al dematí
s'alcen i reguen el seu jardí.
Jo ta(m)bé el rego el meu hortot,
faves i pèsols, faves i pèsols,
jo ta(m)bé el rego el meu hortot,
faves i pèsols i el julivert.
Ai, el meu rave c(u)m s'és tornat,
sense cap fulla, sense cap fulla,
ai, el meu rave c(u)m s’és tornat,
sense cap fulla i el cap pelat.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és dins "Ethologia de Blanes", un volum sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta. L'autor en copia 8 versos:
Las noyas macas
De bon matí
Cuydan y regan
Lo seu jardí;
Jo també rego
Del meu hortet,
Favas i pésols
Y julivert.
També n'hem trobat un parell de referències escrites a l'Obra del Cançoner Popular. Una recollida l'any 1932 a La Bisbal de Falset (Priorat) amb el nom d' "A la carretera de Sarrià" – que acaba amb els primers versos del que seria aquesta cançó – i l'altra, anomenada ara sí amb el nom que coneixem, dintre el cançoner "Les cançons de Mataró" (edició de Jaume Arnella del 2004 sobre missió de recerca dels anys 1932-1933 de l'Obra del Cançoner Popular, a càrrec de Joan Tomàs i Esteve Albert).
L'any 1969 el cantautor (i posterior actor) Miquel Cors publicava en un disc aquest cançó presentada amb el nom de "Els pesolets" i ja com a cançó popular catalana.
Segons s'explica, darrera aquesta cançó d'aparença infantil hi ha un missatge adreçat a instruir les dones en la seva higiene íntima.
La Pepa Quintana va viure al poble de Vilafreser (Vilademuls).
