Cançons
L'ull de bou
Una matinada fresca, (…) de sortir el sol,
en gafo l’escopeteta i me n’hi vai tot volt, tot volt.
No en trobo caça ninguna, si no un petit u(i) de bou.
Li en vento(c) escopetada, ja l’en veig tot llarg al sòl;
l’en gafo pe les alasses per carregar-me’l a coll.
Cum n’és tan bell animal, no l’en puc moure del sòl;
vaig a buscar la carreta, oi, també el(s) pareis del(s) bous.
Del cap i de les alasses en soparan vint-i-nou;
la criada, de tan farta, se n’és posada (?) el llençol,
si l’ha tret a la finestra, ja el podeu veure tothom.
La me(u) mare em deia tonto,
i el pare cap de mussol.
Segons Joan Amades, es tracta d'una cançó carnestoltesca que se solia escenificar de manera pintoresca i còmica.
La primera referència que tenim d'aquesta balada és dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "El pajarraco".
L'any 1916 apareix publicada per Adolf Carrera al cançoner "30 Cançons Populars Catalanes" amb el mateix títol.
Dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, també l'hem trobat aplegada l'any 1926, a Sant Joan Les Fonts (Garrotxa), amb aquest mateix títol.
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).