Nyigo, nyigo, nyigo

Nom de l'informant

Montserrat Molar i Casassa

Data i lloc de naixement

23/04/1927 (Sarrià de Ter)

Municipi de residència

Sarrià de Ter

On, com i de qui la va aprendre

Es cantava a casa, on convivien amb els seus oncles, un matrimoni gran i sense fills.

Entrevista, informació, fotografia realitzada per Alda Rodríguez, el març de 2015

Lletra

Nyigo, nyigo, nyigo,
calces de paper,
totes les nenes maques
van pel meu carrer.

Observacions

La Montserrat també recorda que també es cantava canviant la segona part de la lletra:

Nyigo, nyigo, nyigo,
calces de paper,
totes les musiques
van pel meu carrer.

Joan Amades la recull sense posar-ne l'origen i com a cançó d'infants "per quan se sent tocar una música".

Hem trobat la primera referència d'aquesta cançó dintre "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

Al diari "El Catllar" de Ripoll, del 22 d'octubre de l'any 1921, n'hem trobat una versió de text més semblant al que presentem

També l'any 1924 es recull al "Diccionari Aguiló" de Marià Aguiló i Fuster que ja la classifica com a cançó infantil popular.

Més tard, n'hem trobat una altra referència al Fons de Música Tradicional, recollida com a "Calces de paper" a Ripoll l'any 1946 i al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé.

Segons la Montserrat, aquestes lletres i tonades les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs. Aquestes són algunes de les que va aprendre i cantar, en aquest entorn, Montserrat Molar i Casassa.