Cançons
La descontenta
Cristineta es pentinava,
tin, tan amorosa,
amb una pinta d’argent,
tin, tan amorosament.
Cada cabell que se li arrenca, maleeix els seus parents;
male(i)eix son pare i mare, i al marit primerament,
cada cabell que s(i) li arrenca, male(i)eix tota la gent.
Es tracta de la balada "La descontenta", també anomenada "Caterina" o "Caterina se'n pentina".
L'any 1853 en trobem publicats deu versos a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", de Milà i Fontanals. Més tard, el mateix autor recopila una versió més llarga que anomena "La descontentadiza", al "Romancerillo catalán" (1882).
L'any 1866, l'havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra" amb el títol "Catarina".
Segons la Montserrat, lletres i tonades com aquesta les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs.