Cançons
El noi de la mare
Què n'hi(n) darem en el noi de la mare?
Què n'hi(n) darem que li sàpiga bo?
Panses i figues, (aneus) i olives,
panses i figues i mel i mató.
No en ploris no, manyagoi de la mare,
no en ploris no, que jo en canto d'amor;
cada gronxada, et daré una besada,
cada besada un bes amorós.
Pamparampam, que les figues són verdes,
pamparampam, que ja maduraran;
si no maduren aquesta setmana,
maduraran la setmana del Ram.
Aquesta cançó de Nadal i de bressol es recull per primer cop l'any 1866 a "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" per Francesc Pelagi Briz.
També la inclou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, i la titula "Presentes al Niño Jesús".
L'any 1871 se'n va començar a difondre una versió renovada escrita per Jacint Verdaguer, amb el títol de "Lo tam-pa-tan-tam", que ha conviscut i s'ha barrejat amb la més tradicional.
