Cançons
Ai, Don Anton
Ai, Don Anton, Don Anton,
criden els fills del progrés;
no o(lb)idarem mai el nom
de Don Francisco Ferrer.
Si ho voleu (?)
un consell li'n volem dar:
que es tanquin a dins un convent,
que potser, no els sentirà,
els sentirà!
La cançó es relaciona amb els fets de la Setmana Tràgica (1909), quan Francesc Ferrer i Guàrdia – pedagog, impulsor de la pedagogia llibertària – va ser acusat d'haver fomentat la revolta sense tenir-hi cap vinculació directa. El govern d'Antonio Maura (Don Anton) el va fer afusellar al castell de Montjuïc.
L'origen del conflicte estava vinculat a l'oposició a la intervenció militar per colonitzar el Rif (Marroc), quan l'exèrcit espanyol va tenir un daltabaix al barranc del Llop i a la muntanya del Gurugú, prop de Melilla. Vegeu Campanya de 1909. Sembla ser que la intervenció estava motivada pel descobriment d'unes mines propietat d'una societat controlada, entre d'altres, pel Comte de Romanones.
Aquesta cançó l'hem trobat recollida amb el títol "Cançó a Romanones", sense aparèixer-hi anomenat directament en la lletra o el context de la cançó. Segurament, es tracta d'una confusió i una barreja amb alguna altra de temàtica semblant.