Cançons
Tres minyonets n'hi ha a la muntanya
Tres minyonets n'hi ha a la muntanya
i allí sobre d'una roca,
que amb prou feina el sol hi toca,
rampatapam,
que amb prou feina el sol hi toca,
rampatapam, pam, pam!
I allí sobre d'una roca
i una nina que plorava,
per el sol d'on sortiria,
rampatapam,
per el sol d'on sortiria,
rampatapam, pam, pam!
Ja ha arribat el mes de maig,
que el sol toca pel(s) torrents,
floriran les violetes,
les roses i pensaments.
I a dintre d'aquesta casa
tot lo bé de Déu hi és,
la mestressa n'és bonica
i la Mercè encara més.
Pot tractar-se d'una composició del mateix director del coro del sindicat de Banyoles, el mestre Joaquim Mateu, per a les caramelles. Les dues últimes estrofes tenen algunes peculiaritats. Algunes variants de l'última estrofa han estat molt utilitzades arreu de Catalunya, substituïnt "Mercè" (que era la jove de la casa on en Bernat anava a dinar), per "filla", "pubilla" o "minyona". La penúltima estrofa té una semblança amb l'inici d'un grup de cançons utilitzades per les feines agrícoles, titulades normalment com a "Ara ve lo mes de maig":
Ara ve lo mes de maig,
regalada primavera;
floriran totes les flors
los clavells i roses veres.
Ara ve lo mes de maig,
regalada primavera;
floriran totes les flors
i els arbrets posaran tendre.
