Cançons
La vella i l'estudiant
A Madrid (a) hi ha una vella, passa de cent i un any,
ella es pentina i es renta com les nines als quinze anys.
-Galan jove, si m’aimessis, en series ric marxant,
no en veuries vi del negre, que el veuries del més blanc.
(I)a se'n van a cal notari a tirar els papers envant;
el notari se n’adona que domés en té un queixal,
i encara se li movia com les fulles en el ram.
El diumenge són les noces i el dilluns ja l’enterrà(ve)n;
estudiant va al radera amb un frubiol sonant.
Que la veia rum, rum,
que la veia rum rai.
És una balada recollida en diferents cançoners i amb diverses variants, sobretot melòdiques. També trobar-se sota el nom de "La vella" i la història pot estar localitzada també a Mallorca o París.
Aquí n'hi ha una exemple a "Cansons de la Terra I" de Pelagi Briz.
Hem trobat una versió amb una melodia molt semblant al volum II de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida l'any 1923 a la Vall de Bianya d'un home nascut a Joanetes (Garrotxa).
Segons Aureli Capmany, al "Cançoner Popular" de 1901, era una cançó també popular al nord d'Itàlia, França i la Provença. D'aquesta última regió és d'on podria haver vingut, amb el títol original de "La vella de París" però, en arribar a casa nostra, se n'haurien originat altres versions.
N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.