Cançons
Hi ha deu noies per casar
Hi ha deu noies per casar,
que se'n van a passejar,
hi ha Laieta, hi ha l'Anneta,
hi ha Paulina, hi ha Sibina,
oé, hi ha Maria i hi ha Mercè;
hi ha l'airosa Montserrat,
hi ha la xica Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l'Angelona.
El bon rei és cavaller,
i un present ens (a) vol fer,
flor a l'Anneta, flor a Laieta
flor a Paulina i flor a Sibina,
oé, flor a Maria i flor a Mercè;
flor a l'airosa Montserrat,
flor a la xica Trinitat,
flor a la Teresona,
diamants a l'Angelona.
El bon rei es vol casar,
i una noia ha de triar,
no és Laieta, no és l'Anneta
no és Paulina no és Sibina,
oé, no és Maria no és Mercè;
no és l'airosa Montserrat,
no és la xica Trinitat,
no és la Teresona,
i es casa amb l'Angelona.
És una composició-joc del pedagog, músic i poeta Joan Llongueres i Badia (Barcelona, 1880 – 1953), introductor del mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya. La primera publicació és de l'any 1920, dintre "Cançons i jocs d'infants. Sèrie 2".
També apareix enregistrada pel grup La Murga, al disc "Almanac" (Edigsa 1981).
