Cançons
La Pepa (sardana)
Us cantarem una sardana
plena de goig i de dolor;
era un galant i una (galana)
que van jurar-se etern amor,
sí!
El seu galant li’n diu:
-Prepara la robeta,
i que al punt de la mitjanit
seré a la finestreta.
Marxarem ben lluny
d'aqueixes terres,
passarem pel mig de les a(l)bredes, nena,
tralarà, lalà,
tralarà, lalà, la lararararà,
tralarà, lalà.
Emprengueren el camí,
i entre mig de la foscor,
i al passar pel mig l’a(l)breda
van jurar-se,
van jurar-se etern amor,
pom, pom, pom.
-Adéu, li deia la Pepeta,
i a(m)b son ramat
que en té de cabretes.
-I adéu, germans,
i adéu per sempre, adéu.
-De què plores, Pepa?
Li diu son galant.
-Jo ploro pels meus pares
perquè, quan (a) ho sab(e)ran,
en buscaran la Pepa;
enlloc del món,
del món la trobaran.
És una sardana original de Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), de l'Escala. Tot i ser una obra prou estesa, no n'hem trobat cap partitura original. La música es va fer coneguda a través de la font oral de Ferran i Simeon Català, membres fundadors del grup Oreig de mar, del qual sorgiria, anys després i per desavinències artístiques entre germans, Els pescadors de l'Escala. En un casset d'aquests últims, "Cançons que tornen" (1977), hi trobem inclosa aquesta cançó.
A la pàgina web Oreig de mar s'hi pot llegir amb detall la història del grup, segons l'historiador local en temes de cant de taverna Joan Brugués i Casademont.
