Cançons
Jo sé una cançó
Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
23/04/1927
(Sarrià de Ter)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Es cantava a casa. La va aprendre de la seva tia Francisqueta que, juntament amb el seu marit, vivia a la mateixa llar.
Entrevista, informació, fotografia realitzada per Alda Rodríguez, el març de 2015
Imatge
Lletra
Io sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plata
i barret de senyor.
Senyora Isabel,
de cal Coronel:
io em vull casar amb vós,
farem botifarres
del ventre del gos.
Observacions
Hem trobat aquests primers versos al cançoner de Joan Amades (jo sé una cançó / de mel i mató) i en alguns reculls del País Valencià.
L'hem trobada dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta:
Jo sé una cansó
De mel y mató.
Dú calsas de panyo,
Barret de senyó',
Las calsas li cáuhen,
Se li solta l' molí,
¡Zinch, zinch, las figas á quatre!
¡Zinch, zinch, las pansas á cinch!
Gairebé les dues mateixes estrofes juntes que presentem, les trobem en un "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (n.21) de l'any 1896 recollides a Talarn (Pallars Jussà):
Jo'n sé una cançó
de fil y cotó,
campanes de plata,
barret de senyó.
Senyor Comandant,
casemnos tots dos:
farem butifarres
dels tripes d'un goç.
Segons la Montserrat, aquestes lletres i tonades les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs. Aquestes són algunes de les que va aprendre i cantar, en aquest entorn, Montserrat Molar i Casassa.