Cançons
La puntaire (sardana)
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
És la terra més galana
que en el món hi ha,
Catalunya, de la plana
fins a l’Empordà.
Un paradís em semblen sos conreus,
des de l’Ebre als Pirineus.
Un dia els àngels del cel
ens van vol(gu)er alegrar,
i una colla una sardana
vàrem puntejar.
I al veure’ls va dir Nostre Senyor:
-Eixa és la dansa del bell amor!
I buscant una terra noble
on poder-la fer ballar,
en el cor del nostre poble
per sempre la va deixar.
I el ressò d’aquesta sardana
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món.
Au, doncs, fills de Catalunya,
donem-nos les mans;
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau
com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.
I si algú, com l’estranger francès
va vol(gu)er ahir,
les nostres llars vol invadir,
el rebrem ardits amb so de guerra,
i veurà que aquesta terra
defensem fins a morir.
Es tracta d'una sardana cantada molt popular, en origen un número de la sarsuela "La puntaire" (1927), amb lletra de Josep Maria Bello i música de Lluís Badosa i Padrosa (1898-1938).
Segons llegim al web musicsperlacobla.cat, l'autoria de la sardana és del mateix Lluís Badosa, tot i que també s'ha atribuït als compositors Joan Badosa i Compte (1884-1968) i Joan Viladomat i Massanes (1885-1940).
Aquesta sardana no té res a veure amb el poema del mateix títol escrit pel sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) i musicat per la compositora Lluïsa Casagemas i Coll (1873-1942), que també recollim en aquest arxiu.