Cançons
Arri, arri, cavallet
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Arri, arri, cavallet,
que anirem a Maçanet
a comprar un pa de set,
per dinar, per sopar,
per la iaia no n’hi ha,
a xerric!
És una cançó de falda. Segons Joan Amades, hi ha una gran diversitat de variants d'aquesta cançó. N'escrivim cinc:
Arri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar;
per en Jordi no n'hi haurà. (Amades)
Arri, arri, cavallet,
que anirem a Sant Benet,
portarem un panellet,
per dinar, per sopar;
per fer festa tot demà. (Amades)
Arri, arri, bon burret,
anirem a Sant Benet,
portarem un pa de set,
per dinar, per sopar,
per la "teta" no n'hi ha. (Crivillé)
Arri, arri, burriquet,
que demà irem a Ceret,
a Ceret dins la muntanya,
Visca l'aranya! (Obra Cançoner Popular, Rosselló 1930)
Arri, arri, burriquet,
que anirem a Massanet,
portarem el porc amb sal,
i la truja a la samal,
i la sang a la paiella,
i farem bona reixuxella. ("Tresor de la Llengua", 1935)
L'afegitó final "xerric!" o "xerric, xerric, xerric!" només l'hem sentit a Blanes. Almenys en una altra versió, recollida a Banyoles, ens consta també una onomatopeia final que acompanya el moment en què el nen o nena es tomba cap enrere, o es fa caure entre les cames.
