Cançons
El mariner
Enregistrament realitzat per Àngel Vergés el 2014.
A la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
n’és per la reina,
n’és per la reina.
Quan va ser a mi(t)jan brodar, li’n falta seda.
-Mariner, bon mariner, que en porteu seda?
-Quina seda en voleu, blanca o vermella?
-Vermelleta la’n vull jo, que és millor seda.
La nineta puja a la nau: -Trieu-ne d’ella.
Quan va ser a dalt de la nau, la nau pren vela.
-Mariner, bon mariner, torneu-me en terra.
-I això no ho faré jo, no, gentil donzella;
fa deu anys que corro mar, per vós, donzella.
-Ara seré muller d’un mariner, (…)
-No en sereu marinera, no, que en sereu reina,
perquè sóc el fill del rei de l’Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
En Joan va néixer al nucli de Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri).