Cançons
El tramvia de Mataró
Gravació realitzada pel mateix cantador, l'abril de 2014.
Allà a Mataró
tenen un tr(en)via
que n'és de cartró
i en va per la via.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.
I el van arreglar
perquè en fes més via,
i al primer revolt
se'n surt de la via.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.
I al segon revolt
se'n surt de la ruta,
perquè el conductor
n'és un fill de puta.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.
I al tercer revolt
se'n surt de la via,
i a pendre pel cul
la gent i el tr(en)via.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.
Es tracta d'una adaptació o contrafactum a partir de la tonada de la cançó popular de "La Filadora" o "Un pobre pagès", que ja recopilava Milà i Fontanals l'any 1853 dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el nom de "La hija del labrador".
El tramvia de Mataró va funcionar entre els anys 1928 i 1965 i, per tant, l'adaptació no deu tenir més de 80 anys. Aquesta versió més agosarada la va publicar el grup "Follim Follam" l'any 1990 al disc "Cançons porques 2"; en podem veure una actuació en directe aquí. L'any 1969 la va popularitzar amb una lletra més suau el grup La Trinca, en un popurri anomenat "Tocata i fuig com puguis II" del disc "Tots som pops".
En Jordi explica que a la versió suavitzada es canviava la paraula "collons" per "caram".
En Jordi va néixer a Llerona (Les Franqueses del Vallès), a la comarca del Vallès Oriental.
