Cançons
La cançó de les mentides
Al mar corren conills
i al bosc corren anguiles,
i a sota els garrofers,
s’hi crien les sardines.
Tralalalà, i aquesta cançó és
la cançó de les mentides.
Qui la vulgui sapiguer,
que vagi a Filipines,
que vagi a Filipines.
Al mar corren conills
i al bosc corren anguiles,
i a sota els garrofers,
s’hi crien les sardines.
Tralalalà, i aquesta cançó és
la cançó de les mentides.
Qui la vulgui sapiguer,
que vagi a Filipines,
que vagi a Filipines.
A grans trets, hem trobat un parell de grups de "cançons de les mentides": les que comencen amb "El pare va anar al mercat" i les que ho fan com aquesta ("Pel mar corren conills") tot i que possiblement podien formar part d'una mateixa cançó.
De la que presentem tenim les primeres notícies aquí, al volum quart de "Cansons de la Terra" (1874), de Francesc Pelagi Briz. També la recull Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882).
L'Enriqueta explica que quan s'acabava la cançó es tornava a començar amb una lletra inventada.
