Cançons
La son, son
Entrevista realitzada per Albert Massip, el juny de 2013.
Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine que tinc son.
Si la son se n'és anada
sota la flassada,
tornarà a venir
de sota del coixí.
Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine que tinc son.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella de bressol és dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:
Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:
1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.
2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.
3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom. *
4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.
A l'Obra del Cançoner Popular n'hi trobem també algunes variants, com per exemple aquesta recollida a Figueres l'any 1926 per Josep Massot o aquesta de Llers, també a l'Alt Empordà, de l'any 1928 aplegada per Joan Tomàs i Joan Amades.
Tal i com llegim al "Diccionari català-valencià-balear" (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.
En Joan va néixer al nucli de Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri).
