Cançons
El mariner
A la vor(i)ta del mar
n’hi ha una donzella,
que ella broda un mocador;
n'és per la reina.
Quan ne fou a mig brodar,
li falta seda,
li falta seda;
veu venir un mariner
de llunyes terres,
de llunyes terres.
-Mariner, bon mariner, si'n porteu seda?
-Quina seda voleu, blanca o vermella?
-Vermelleta la'n vull io, que en brodi d'ella.
Pugeu a dalt de l’(arnau), triareu d'ella.
Mariner es posa a cantar cançons molt belles;
i amb el cant del mariner s’hi ha dormideta.
I quan ella es despertà, es trob(a) llunyes terres.
-De tres germanes que tinc, som la més bella,
i ai, tristesta de mi, som marinera.
-No sou marinera, no, sereu la reina;
la reina de Portugal o d’Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
L'ús de la paraula "arnau" en comptes de "nau" també l'hem trobat a la mateixa cançó recollida a Polinyà (Vallès Occidental) als anys 1924 i 1925, dins de l'Obra del Cançoner Popular.
En Jaume Planas vivia a Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols).
