Cançons
El gitano
Una vida d'un pobre home
que tenia una filla per casar;
enamorada d'un gitano
i no sap com desvesar-la.
Tu que estàs tan ben (a)vesada
cuina, cuina i fogons,
casadeta amb un gitano,
quatre pedres per fogons.
Si quatre pedres tinc jo pare,
les penes seran per mi;
però el meu cor sempre en desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs tan ben (a)vesada
dormir en cotxa i matalàs,
casadeta amb un gitano
i a la pa(i)a dormiràs.
Si a la pa(i)a en dormo pare,
les penes seran per mi;
p(e)rò el meu cor sempre en desitja
un gitano per marit.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917: n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).
Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget, amb el nom de "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, dels que destaquem L'orquestrina Galana (1983) -formació del mateix Arnella- o El Pont d'Arcalís (1998).
També està recollida l'any 2005 a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
