Cançons
El mariner
I a la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.
Quan ne fóra a mig brodar, li’n falta seda;
(i)a en veu venir un mariner de llunyan(e)s terres.
-Mariner, bon mariner, si (e)n porteu seda?
-De quina seda voleu, blanca o vermella?
-Vermelleta la vull (i)o, que en brodo(c) ella.
-Pugem a dalt de l’(arnau), trobarem d'ella.
Quan dalt de l'(arnau) va ser (…)
Mariner es posa a cantar cançons molt belles;
i amb el cant del mariner s’és (a)dormideta.
Quan ella se'n despertà, trob(a) llunyan(e)s terres.
-Mariner, bon mariner, porteu-me en terra,
que les aigües de la mar me'n donen pena,
me'n donen pena i dolor, i gran tristesa.
De tres germanes que som, sóc la més bella;
l’una es casada amb un duc, l’altra és princesa,
i (i)o, pobreta de mi, sóc marinera.
-No en sou marinera, no, que en sereu reina,
la reina de Portugal o d’Inglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
L'ús de la paraula "arnau" en compte de "nau" també l'hem trobat a la mateixa cançó recollida a Polinyà (Vallès Occidental) als anys 1924 i 1925, dins de l'Obra del Cançoner Popular.