Cançons
L'any 1848
L'any mil vuit-cents quranta-vuit,
varen passar a recollir el fruit;
de Perpinyà, la Ciutadela,
si n'eren cinc-cents germans.
Oh, quina pena tan trista
pels pobres republicans.
La canalla fan gran crits,
les dones gran sentiment;
aconsoleu-vos entre totes,
i encara que parti(gue)m
(i)a vin(d)rà la Mariagna,
si som(s) vius (i)a tornarem.
(I)a vin(d)rà la Mariagna,
si som(s) vius (i)a tornarem.
La canalla fan gran crits,
les dones gran sentiment;
aconsoleu-vos entre totes
i encara que parti(gue)m,
(i)a vinr(d)à la Mariagna,
si som(s) vius (i)a tornarem.
No hem trobat aquesta cançó política recollida enlloc més.
Segons l'historiador banyolí Jordi Galofré, aquesta cançó pot emmarcar-se a la revolta popular revolucionària catalana de la Jamància, l'any 1843, contra el govern dels moderats a Madrid, que va acabar amb molta repressió i empresonaments. Per tant, és molt possible que s'hi refereixi quan parla dels cinc-cents germans, és a dir, republicans empresonats en la repressió posterior.
La Marianna, el símbol de la República Francesa, representa els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, i, per tant, era utilitzada pels republicans catalans, de la mateixa manera que molt sovint cantaven la Marsellesa com a himne republicà. De la mateixa manera que la Marianna era símbol de llibertat, la Ciutadella (Ciutadela) era el símbol de l'opressió.
La referència a Perpinyà, però, és més complicada de desxifrar. Pot ser que originalment fos una altra paraula i amb el boca-orella hagi estat substituïda.
En Jaume Planas residia a Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols).
