Cançons
El rellotge
Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1928
(L'Escala)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
De la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"
Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.
MATERIAL CEDIT PER:
MATERIAL CEDIT PER:
Imatge
Lletra
(A) les muntanyes de Barcelona,
una nineta me'n vaig encontrar,
molt d(i)cidida, la minyoneta,
quina hora era, em va preguntar.
Ella sí que en (a)gafa el rellotge,
(a)gafa el rellotge i se'l posa a la mà.
C(u)m que estrenyia tan que podia,
fins que el vidre me va trencar.
Quan el rellotge va ser romput,
a cal rellotger ho vaig portar.
I el rellotger es mira el rellotge:
- I aquest rellotge, cura no hi ha.
Fadrinets que porteu rellotge,
no us hi deixeu posar-hi la mà;
perquè jo un dia al no vol(gu)er creure,
la minutera em varen trencar.
Perquè jo un dia al no vol(gu)er creure
la minutera em varen trencar.
Observacions
No hem trobat aquesta cançó recollida enlloc més.
Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).
Partitura
Imatge
