Cançons
Els esclops d'en Pau
Els esclops d’en Pau fangava
Sant Joan,
Sant Pere al darrera
amb el tripi, tripi, trap.
La majoria de referències antigues que trobem d'aquesta cançó rítmica són citant-la com a "Els esclops de Déu": la primera referència que hem trobat és al n.1277 del setmanari satíric "La esquella de la Torratxa" de 1903 i també la trobem, només anomenada, l'any 1904 a la revista satírica "La tralla del carreter". L'any 1908 també "La esquella de la Torratxa" en fa una versió política de l'època. Al 1916 al setmanari "La Nació" apareix anomenada com a cantarella del joc infantil que recordaven voluntaris catalans des de les trinxeres del nord de França de la Primera Guerra Mundial.
La trobem recollida per primer cop al llibre "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923) d'Aureli Capmany i Francesc Baldelló molt ben descrit, amb el títol "Amb els esclops" i amb aquesta lletra:
Amb els esclops d'En Pau
fangava En Joan;
cantava el gall.
En Pere li va al darrera
amb el tipi tipi tam.
L'any següent es recull a la revista infantil La rondalla del dijous amb aquest text:
Els esclops de Déu
en fangaven
Sant Joan triava gram,
Sant Pere li va el radera,
amb el tripi tripi tram.
L'any 1925 n'hi ha una versió recollida a Girona i descrita com a joc infantil dins la revista setmanal "Catalana", amb el nom de L'esclopet:
Els esclops de Deu
fangaven.
Sant Joan
triava'l gram.
Sant Pere
li va al darrera
ab el séu
pitrim, pitram,
pitrim, pitram.
També es troba recollida com a cançó de taverna en un parell d'ocasions dintre l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1926 a Barcelona, d'un home del Berguedà, i l'any 1934 a Prats de Molló.