Cançons

Maca com un pom de flors
és la vila que m’encanta,
la vila dels meus amors,
on l’aigua tothora canta.

Quan somriu la primavera,
i els ocells surten del niu,
i la noia riallera
veu que tot és atractiu.

Els turons i fondalades
se pre(n)ten a dir cançons,
ben apreses i ensenyades
per un bell seguit de fonts:

Font de Lourdes estimada;
font del ferro i de Palau,
records d’una costellada
i uns amors d’eterna pau,
records d’una costellada
i uns amors d’eterna pau,
d’eterna pau, la, la,
lala, la, lala...

Font del (?) i rossinyol,
que saludeu el que arriba,
i havent passat la dels àngels
i a Can Quadres, tradició viva.

Records de festa major,
font del molí de les pipes,
bella font de Can Cassó,
que tant de ballar ens atipes.

La Farga i la Corbadora,
bé en saben, de cançons,
del jovent que s’enamora,
que viu tan sols d’il·lusions.

De la font dels traginers
se’n conten unes rondalles,
d’aquell jove foraster,
de tots el qui millor balla.

D’Arbúcies, noies gentils,
són les fonts les millors gales,
són quant vosaltres, humils,
que tant tens i tan regales,
que tant tens.