Cançons

Es tracta d'una corranda de caramelles que, amb aquesta forma, no hem sabut localitzar enlloc més. Joan Tomàs i Antoni Bonell recollien una corranda semblant a Olot l'agost del 1925, durant la seva missió per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la capital garrotxina:

En aquesta santa casa
si n’hi ha un pedrís daurat,
per assentar la mestressa
amb el seu marit al costat. (bis)

La menció d'una "pedra rodona" la trobem associada a un altre vers inicial, "a la voreta de la mar". Així per exemple a "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat" (1885), de Pau Betran i Ros, on apareix recollida la següent corranda:

A la voreta del mar
n’hi ha una pedra rodona
que los guapos s’hi assentan
quan venen de fer la ronda.