Cançons
Donya Quitèria Xorruca
Donya Quitèria Xorruca
diu que vol fer testament;
diu que té una neboda
que l’aima entranyablement.
Ja li diu: -Noia, surt per el barri,
mira si trobes algun notari;
diga-li que vingui aquí al moment,
que jo desitjo fer testament.
Quan arriba el notari
ja li diu Donya Xorruca:
-Senyor, jo l’he fet venir
perquè un ull ja se m’acluca.
Per ma neboda ha de ser tot;
just és que tingui un galant d’or.
És geperuda, no té cap dent,
i els ulls li ragen seguidament.
De llençols no puc deixar-n’hi,
perquè mai no n’he tingut,
però en canvi jo li deixo
un orinal i un embut.
Per ma neboda ha de ser tot;
just és que tingui un galant d’or.
Ben arreglada sempre anirà,
i quan jo mori anirà a captar.
De mitjons no puc deixar-n’hi,
perquè mai no n’he portat,
però en canvi jo li deixo
un candau per tancar el gat.
Per ma neboda ha de ser tot;
just és que tingui un galant d’or.
Ben arreglada sempre anirà,
i quan jo mori anirà a captar.
Hem trobat tres versions d'aquesta cançó. Una, amb més de 20 estrofes, està recollida l'any 1919 a Ripoll amb el nom de "Donya Quitèria Xarrupa", dintre el Cançoner del Ripollès
; la segona, més curta, apareix a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya
aplegada a la casa de la caritat de Barcelona, l'any 1927, amb el títol de "Donya Quitèria Xaruga".
També la trobem recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom d' "El testament de Donya Quitèria".
En aquest mateix arxiu apareix també recollida sota els títols "La senyora Xermeina" i "La vella xaruca".