Cançons

Es tracta d'una cantarella que acompanya un joc de rotllana, recollida per primer cop a "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós. El descriu així:

“Joch també d’amagarne un, es lo Puput. Tots los que hi jugan se posan en rodona agafantse per las mans, al mitg se n’hi fica un á qui ’s tapa d’ulls y un altre li pregunta:

–¿Puput?

Y ‘l qui está tapat respon:

–Qué mana?

Y aquell:

–¿D’ahont vens?

Y ‘l qui amaga:

–De Roma.
–¿Què ‘m portas?
–Corona.
–¿Què ’n cercas?
–Mullè.
–Fes tres salts
y búscala be.

Se li fan donar tres salts ó voltas pera que ben be ’s desorienti y perdi l’esma del puesto que ocupan los qui fan la sardana y tots se posan á rodar fins que ‘l qui amaga diu que parin. Llavoras se dirigeix á n’els de la roda y tocant á un dels qui la fan, te d’endevinar qui es; si ho endevina, aquest se posa en lo seu puesto y torna á comensar lo joch; cas que no ho endevini continua amagant fins que la sort l’ajuda y sab coneixe á qui toca.

Altres voltas, á mes del qui amaga ’s fica un altre á dins de la roda, y quan aquell la fa parar, aquest se li acosta ab un bastonet ó canya, que posa de la seva boca á la orella del primer y estrafent la veu fa un crit per medi del qual aquest te de coneixe qui te la canya ó bastó: cas que ho endevini l’altre ’s posa en lo seu puesto, sino continua parant. En lloch del bastó ó canya s’agafan també duas claus ó dos ferros ab los quals se va fen soroll á fin de que ‘l que está tapat persegueixi al qui ho fa; no’s pot sortir de dintre la rodona, y quan lo qui amaga lo atrapa, si ‘l coneix, aquell se posa en lo seu puesto, es á dir te d’amagar; de lo contrari, continua fentho lo primer."

A "L'Esquella de la Torratxa" del 19 de setembre de 1924 hi hem trobat una il·lustració detallada del funcionament del joc, tot i que a la imatge sembla que els participants utilitzin pedres, i no ferros o claus, per a desorientar el que està al mig. A sota hi apareix un fragment de la lletra de la cantarella: