Cançons
La lluna, la pruna / Ara ve Sant Ferriol
La lluna, la pruna,
vestida de dol;
el pare la crida,
la mare l’estima
i el pare la vol.
Per anar a Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
una ve(i)a l’ha trobat,
l’ha ficat a dins del sac,
l’ha lligat amb quatre betes
i l’ha engegat a fer punyetes.
Es tracta de dues cantarelles ajuntades. De la primera, "La lluna, la pruna", n'hi ha moltes variants. Segons Joan Amades, es troba a tot el domini de la llengua catalana.
Segurament, la paraula "pruna" és una deformació de "bruna" tal i com es troba també en diversos cançoners.
La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós:
La segona cantarella, "Ara ve Sant Ferriol", és una variant de la cançó tradicional "Ball de Sant Ferriol", la primera referència de la qual l'hem trobat dintre el "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades.
Al llibre "El Folklore de Rupit-Pruit - Cançoner" (1983) del Grup de Recerca Folklòria d'Osona apareix una versió més extesa d'aquesta variant.
La Neus viu a Medinyà.