Cançons
Una rosa en tinc a l'aiga
Una rosa en tinc a l'aiga,
un c(a)lavell en tinc en fresc;
rosa, l'amor s'hi posa,
el clavell pel meu promès.
Si tingués una escaleta
pujaria al campanar
per veure a la Carmeta
co(n) se’n deixa pentinar.
La pinta n'hi cau en terra,
en Tonet li va collir:
-Ai, quin(s) braços tan ditxosos
per penar i per morir.
Es tracta de tres corrandes (estrofes d'origen improvisat).
La primera apareix recollida en diverses ocasions a molts cançoners, sovint juntament amb la següent:
Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me'n faràs una panera
per anar a collir clavells.
La primera referència que en tenim està publicada aquí, dins "Cansons i follíes populars" (1885) de Pau Bertran. La segona i la tercera no les hem trobat recollides enlloc més.
La Lola va néixer i va viure a Can Marenyà, al nucli de Torroella de Montgrí.