Cançons
La dona de tothom
I en els vint anys, jo vaig bonica,
i el(s) seus a(p)anys són de ser rica,
en el treball no n’hi parleu
que se’n riuria;
i al mirall la trobareu,
tot el sant dia.
La dona de tothom,
n’és un joguet del món,
sols vol riure i cantar,
vol lluir i gozar
del despreci del món;
la dona de tothom.
Cuplet escrit per Manuel Sugrañes i Albert (1891-1943), empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, sembla que inspirat per l'obra "Les dones de tothom" (1918) de Josep Amich i Bert, "Amichatis". La cupletista Ramoncita Rovira va debutar en català amb aquest cuplet.
En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:
El viu va! El viu va!
En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.
Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.
