Cançons

Dintre la barca s’hi troba bé,
ai la petita marinereta,
si n’és la filla del mariner,
marinereta ella vol ser.

Canta corrandes, canta corrandes,
canta corrandes amb to joliu,
marinereta, marinereta,
marinereta, d’aire festiu.
Com un rossinyol,
canta al sortir el sol;
si el sol se’n va ponent,
ve l’enyorament.

La, lala lara,
la, lala lara,
la foscor de la vesprada
va acostant-se per moments.
La remor de cada onada
li renova pensaments.
Pensaments de melangia
de tristesa i desconsol,
fins que torni a sortir el dia,
fins que torni a sortir el sol.

Tornarà un dia
amb l’alegria,
marinereta prou cantarà,
prop de la nina,
una gavina,
vol despertar-la per escoltar.