La Pepa

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

A (u)n t'é(s) la Pepa
que no sigui (a) dalt?
É(s) bai(x) la ribera
a rentar el davantal;
també les fa(n)dilles
per anar bonica
la nit de Nadal.

Flor d'un lliri, lliri,
flor d'un lliri blanc.

Mentre(s) l'en rentava
hi passa el seu galant:
- Què hi fas aquí, Pepa,
què hi fas aquí estant?
- Rento les fa(n)dilles,
també el davantal.

Te'n vo(l)s venir, Pepa?
Te'n duré a a cavall;
la sella és vermella
i el cavall n'és blanc.

Flor d'un lliri, lliri,
flor d'un lliri blanc.

El(s) carrers de Lleida
els passava plorant;
- Què plores, Pepa,
i què plores tant?
- Pel pare i la mare,
(con) (ta) ho sab(e)ran.

Flor d'un lliri lliri
Flor d'un lliri blanc

El pare i la mare,
(con) (ta) ho sab(e)ran
caçaran la Pepa
i no la trobaran.
Si són gent sentida,
d'això moriran".

Flor d'un lliri, lliri,
flor d'un lliri blanc.

Observacions:

És un fragment d'una cançó tradicional titulada molt sovint com "La torre xica", "La Pepa Galan" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom de "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la trobem recollida aquí, al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".

Mn. Jacint Verdaguer va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada, fent-se també molt popular i arribant a barrejar-se amb l'original. També més endavant, Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), de l'Escala, va escriure una sardana amb motius d'aquesta cançó popular. 


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.