Cançons
La Pepa
-A unt é, la Pepa, que no sigui dalt?
-É bai(x) la ribera a rentar el davantal;
també les fandilles
per anar bonica la nit de Nadal,
Mentres l'en rentava hi passa el seu galant:
-Què hi fas aquí, Pepa? Què hi fas aquí estant?
-Rento les fandilles, també el davantal.
-Te’n vo(l)s venir, Pepa? Te'n duré a cavall;
la sella és vermella i el cavall n'és blanc.
El(s) carrers de Lleida els passava plorant:
-Què plores, Pepa? I què plores tant?
-Pel pare i la mare, (cont) (a) ho sab(e)ran.
El pare i la mare, (cont) (a) ho sab(e)ran,
caçaran la Pepa i no la trobaran;
si són gent sentida, d'això moriran.
Flor d'un lliri, lliri,
flor d'un lliri blanc.
Es tracta d'un fragment de la balada anomenada també "La torre xica", "La Pepa galant" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom títol "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes
" (1853). També la trobem recollida aquí,
al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz
. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".
Mn. Jacint Verdaguer
va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada. Aquesta cançó es va fer molt popular, de manera que s'ha acabat barrejant amb l'original.
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).