L'ull de bou

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Una matinada fresca,
_______ de sortir el sol,
en (a)gafo l’escopeteta
i me n'hi vai(g) tot volt, tot volt.
La me(u) mare em deia tonto
i el pare cap de mussol.
 
No en trobo caça ninguna
sinó un petit u(i) de bou;
li (en) vento(c) escopetada,
ja l'en veig tot llarg al sòl.
La me(u) mare em deia tonto
i el pare cap de mussol.
 
Li (en) vento(c) escopetada,
ja l'en veig tot llarg al sòl;
l'engafo pe(r) les alasses
per carregar-me'l a coll.
La me(u) mare em deia tonto
i el pare cap de mussol.
 
C(u)m n'és tan bell animal,
no l'en puc moure del sòl;
vaig a buscar la carreta
oi també el(s) pare(i)s del(s) bous.
La me(u) mare em deia tonto
i el pare cap de mussol.
 
Vaig a buscar la carreta
oi també el(s) pare(i)s del(s) bous;
del cap i de les alasses
en soparan vint-i-nou.
La me(u) mare em deia tonto
i el pare cap de mussol.
 
Del cap i de les alasses
en soparan vint-i-nou;
la criada de tan farta
se n'és posada (?) el llençol.
La me(u) mare em deia tonto
i el pare cap de mussol.
 
La criada de tan farta
se n'és posada (?) el llençol;
si l'ha tret a la finestra
ja el podeu veure tothom.
La me(u) mare em deia tonto
i el pare cap de mussol.

Observacions:

Segons Joan Amades, es tracta d'una cançó carnestoltesca que se solia escenificar de manera pintoresca i còmica.

La primera referència que tenim d'aquesta cançó és dintre el
 "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, sota el títol de "El pajarraco".

L'any 1916 apareix publicada per Adolf Carrera al cançoner "30 Cançons Populars Catalanes" amb el mateix títol.

Dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, també l'hem trobat aplegada l'any 1926, a Sant Joan Les Fonts (Garrotxa), amb aquest mateix nom.

 

 

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.