Cançons
Meu pare n'és a Vic
Meu pare n'és a Vic,
la meu mare a Cervera,
i a mi em fan estar aquí
sols per aprendre de carrera.
Oidà, oidà,
que duri tant que pugui,
oidà, oidà,
durarà tant que po(d)rà.
La requetetxec, la repiupiu,
la requetetxec, la repiupiu.
Quan no tenim diners,
en demanem a n'el pare;
si el pare no ens en vol dar,
bé ens en dóna la mare.
Oidà, oidà,
que duri tant que pugui;
oidà, oidà,
durarà tant que po(d)rà.
La requetetxec, la repiupiu,
la requetetxec, la repiupiu.
-Una cançó que em va ensenyar el meu padrí, el meu avi patern-.
No hem sabut trobar aquesta cançó recollida enlloc més.
En Martí explica que la cançó, apresa del seu avi, tenia més estrofes. Ell li demanava sovint que li cantés la de "Les botes i levites", ja que en algun lloc hi sortien aquestes paraules.
El seu avi havia estat entrevistat l'estiu del 1926 per Joan Tomàs i Antoni Bonell en el marc de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En Martí recorda com a casa parlaven d'una gent que havia passat a recollir músiques i cançons.
