Cançons
L'agulla
Un tresor que no en té fi
n'és l'agulla, n'és l'agulla,
un tresor que no en té fi
és l'agulla de cosir.
Tan lluenta, tan xiqueta,
feina vol, feina voldrà;
per més feina que li donguis
ella mai es cansarà.
Amb el fil per camellera
cus, que cus, que cus(a)irà;
si la mà es torna mandrosa
mai la tasca fin(a)irà.
Au, petita, mà feinera
córre, vola, vés lleugera,
que si no, la pobra agulla
de rovell es vestirà.
La cançó original és de l'any 1906, amb text de Francesc Sitjà i Pineda (Barcelona 1880 - 1940) i música de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell 1859 - Barcelona 1926).
La Conxita viu a Mata (Porqueres, Pla de l'Estany) des de petita. La majoria de cançons les va aprendre dels seus avis, en Ramon i la Ció, i de la seva tia Pepa, que les cantaven enforcant alls, cosint o engrunant mongetes i pèsols entre d'altres tasques domèstiques.
