Cançons
El gitano
La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
nemorada d'un gitano
no la pot deso(lb)idar.
Tu que estàs tan ben (a)vesada
dormir amb cotxa i matalàs,
casadeta d'un gitano
a la palla dormiràs.
Si la palla tinc que dormir-ne,
ves què me i(a)mporta a mi;
però el teu cor sempre em delira
un gitano per marit.
-I no sé re més...-
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917; n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).
Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment al disc "Les Cançons de Beget", amb el nom d' "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, entre els quals destaquem L'orquestrina Galana (1983) – formació del mateix Arnella – o El Pont d'Arcalís (1998).
Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", durant els anys 80.
També està recollida l'any 2005 a "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura", de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
La Conxita viu a Mata (Porqueres, Pla de l'Estany) des de petita. La majoria de cançons les va aprendre dels seus avis, en Ramon i la Ció, i de la seva tia Pepa, que les cantaven enforcant alls, cosint o engrunant mongetes i pèsols entre d'altres tasques domèstiques.
