Escolta Taitona,
Taitona del meu cor,
escolta una estona
el vals de l'amor.
No siguis ingrata,
no em facis patir,
de tant que t'estimo,
em faràs morir.

I de cap a cap del carrer,
quan te veig al passar,
només faig que sospirar.
I de cap a cap del carrer,
quan te veig al passar,
només faig que sospirar.

Mira que estic magre,
mira que estic sec,
pateixo cor agre,
no menjo ni bec.
Passo les estones
pensant sols en tu,
de tant que t'estimo,
em llevo dejú.

I de cap a cap del carrer, 
quan te veig al passar, 
només faig que sospirar.
I de cap a cap del carrer, 
quan te veig al passar, 
només faig que sospirar.

Ai Taitona, Taitona estimada,
ai Taitona, no em facis patir.
Ai Taitona, de tant que t’estimo,
de tant que t’estimo em faràs morir,
ai sí!

El general Bum-Bum
quan se'n va a la guerra,
damunt del seu cavall
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró...
aparteu les criatures!
El cavall és de cartró,
que no es cansa ni té por.

Rampatapam, tereteté,
patapim, patapum
se'n va a la guerra.
Rampatapam, tereteté
patapim, patapum.
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

El meu xicot, vestint, és tan original
que no té igual i crida l'atenció;
per contemplar-lo surt tothom sempre al portal,
perquè en Pasqual fa sensació.

Va amb pantalons color de molsa,
gasta botins extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!

Porta corbata d'encenalls, el meu Pasqual,
i un coll molt alt de set o vuit colors,
i una bufanda amb un serrell així de llarg
que li serveix d'espolsadors.

Me'n gasta guants de pell d'anguila,
mitjons de fil d'empalomar,
calçats d’espatlla de goril·la
i punys de goma d’esborrar. 

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
 
Porta camisa amb la pechera de xarol
i un gira-sol es posa al trau, el noi,
una cadena d'or xapada de llautó
i un mocador de pegamol.

Amb xemeneia es fuma el puro
i amb salfumant es renta els peus.

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!

Són deu noies per casar,
jo no sé quina triar,
hi ha la Ieta, la l'Anneta,
la Faldina i la Claudina,
oé,
hi ha la Maria i la Mercè;
hi ha l'airosa Montserrat,
la petita Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l'Angelona.

El bon rei les va a triar,
les comença a saludar,
què tal la Ieta, que tal l'Anneta,
què tal Faldina, què tal Claudina,
oé,
què tal Maria, què tal Mercè;
què tal l'airosa Montserrat,
què tal la petita Trinitat,
què tal la Teresona
un petó a l'Angelona. 

Les petites formiguetes a l’(i)stiu,
quan el blat és ja segat, i lligat i apilotat,
totes ben arrengladetes surten del niu,
piu-piu-piu, piu-piu-piu,
i van ben endreçadetes
cap aquí, cap allà,
tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà,
que per tot arreu n'hi ha.

El petit vailet   se'n (ai)xeca a la matinada,
gafa l'arada   i se'n va a llaurar.
La mestressa jove   li'n duu l’esmorzar;
un tupí de sopes   i un crostó de pa.
I allà baix a l'era   una font n'hi ha,
pel que vulgui beure   s'ha d’ajon(e)llar,
de jonolls a terra   i el porró a la mà.

Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me'n faràs una panereta 
per anar a collir clavells.

Una rosa tinc a l'aigua,
un clavell en tinc en fresc
pel dia de Sant Domingo
que és el sant del meu promès.

No hi ha dones al món
com les de Llagostera,
que pels republicans
varen portar bandera.

No hi ha dones al món
com la Isabel Cinc Hores,
que pels republicans
va caminar vuit hores.

Oi-dà, oi-dà,
com la Isabel no n'hi ha.
Oi-dà, oi-dà,
com la Isabel no n'hi ha!

De bonica no n'és mica,
lletja no s'hi pot tornar,
de xibeca en té la cara
i de llebre el caminar.

Els cabells són de tortuga
i de gos el seu mirar.
Quan balla sembla una eruga,
que més no es pot estirar.

Ai, Anita, no t'enfadis,
no t'ho prenguis malament,
són els joves d'avui dia;
que dolent és el jovent.

A Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici,
a Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici.

Cap a la Puda i a Pujarnol,
per la drecera i el corriol,
cap a la Puda i a Pujarnol,
festejarem asseguts al pujol.

A Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici,
a Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici.