Els esclops d'en Pau
fangava, en Joan
triava gram;
en Pere li va al darrere
i amb el tripi-tripi-trap.

Mira Peret,
fem un cigarro,
vigila bé,
no vingui l'amo;
si l'amo ve,
fes-me un xiulet:

       -Fiu!-

I de seguida, i de seguida
farem paret, farem paret.

-Ai, niña salerosa!
Un soldat deia
a una xicota rossa
a cau d'aurella.
-Tu eres mi salerosa!
-Fuig, fastigós,
que en tens la fesomia
de gos, de (d)os.

Mira, Sanxo,
no em vinguis amb més romanços;
vés depressa al cuartel a menjar garbanzos.
Apa, estigues, que res pots venir a buscar,
ja en tinc d'altres que em tallen el bacallà.

-Apa nena, corre, vine!
-No em trepitgis! Tin(gues) cuidado, tin(gues) cuidado!
-Apa nena, corre, vine!
-No em trepitgis! Tin(gues) cuidado a fer-me mal!
-Estigues.
-No vull estar. No em toquis!
-Et vull tocar.
-Mira que crido.
-Ja pots cridar, que tant me fa.
No saps quan jo t'ho deia,
que per fi, que per fi m'estimaries;
que feliç, que feliç serà aquell dia
que ens podrem veure casats!

Lal·là, lara,
lal·là, lara, la...

Els cigarros de deu
porten gran compromís,
perquè els han apujat
de deu cèntims i mig.

I si això dura molt
no ho podrem pas re(g)istir,
perquè el cèntim que fa tretze
el tindrem que mig partir.

L'altre dia en un cigarro
mai direu què hi vaig trobar,
una pota de gallina
i un barret de capellà.

Els trastos d'una farmàcia
i el fanal d'un vigilant,
i una cosa que en semblava
la trompa d'un elefant.

Ai, pobres fumadors,
els que no tinguem calers,
haurem d'arreplegar
burilles pels carrers.

I si hi ha algú de vergonyós,
(ha)urà d'anar en un raconet
amb una pipa ben llarga
a fumar fulles de cep.

Els cigarros de deu
porten gran compromís,
perquè els han apujat
de deu cèntims i mig.

I si això dura molt
no ho podrem pas re(g)istir,
perquè el cèntim que fa tretze
el tindrem que mig partir.

L'altre dia en un cigarro
mai direu què hi vaig trobar,

       -Uuuuuh!

una pota de gallina
i un barret de capellà.

       -Uuuuuh!

Els trastos d'una farmàcia
i el fanal d'un vigilant,
i una cosa que en semblava
la trompa d'un elefant.

Ai, pobres fumadors,
els que no tinguem calers,
haurem d'arreplegar
burilles pels carrers.

I si hi ha algú de vergonyós,
(ha)urà d'anar en un raconet
amb una pipa ben llarga
a fumar fulles de cep.

Porc, porc,
porc més que porc,
ara t'has menjat ses figues,
ara t'has mort.

Porc, porc,
porc més que porc,
ara t'has menjat ses figues,
ara t'has mort.

Demà a la tarda
ont anirem?
Nem d'acampada,
nem d'acampada.
Demà a la tarda
i on anirem?
Nem d’acampada,
ai, que riurem!

La xocolata
(i)a s'ha desfet,
ai, quina gana,
ai, quina gana.
La xocolata
(i)a s'ha desfet,
ai, quina gana,
porteu la llet.

Si mai surts d'acampada com els bons
del Marca Piu,
del Marca Piu,
no et descuidis de la tenda ni els bastons,
per cap motiu,
per cap motiu.
Que les nits surten molt fredes pel(s) racons
de prop del riu,
de prop del riu.
Si les aigües (...)
del cant joliu,
del cant joliu.

Ai, muntanyes pirinenques,
que hermoses sou al dematí!
Ai, muntanyes pirinenques,
jo us tinc ficades molt endins!

Si mai surt(e)s d'acampada com els bons
del Marca Piu,
del Marca Piu,
no et descuidis de la tenda ni els bastons,
per cap motiu,
per cap motiu.

Diu que en Surroca hi va anar
i que li va preguntar:
-Digues, digues, qui et fa venir?
Qui et fa venir? Qui et fa venir?

Potser el malpensat d'en Plàcido?
Potser el del carrer de la Canal?
Toca, toca, toca quin pa,
quin pa més tou,
quin pa més tou.
Toca, toca, toca quin pa,
quin pa més tou,
quin pa més tou.

Diu que en Surroca hi va anar
i que li va preguntar:
-Digues, digues, qui et fa venir?
Qui et fa venir? Qui et fa venir?

Si em voleu llogar,   sóc una minyona
vinguda de nou   no fa massa estona.
Sé cuinar i pastar,   sé fer l’olla bona,
i escombrar també,   que és cosa de mosses.

Ai, Josep, ai, Josep,
vostre fill m’enamora;
tan petit, tan petit,
tan petit i no plora.

Un noi que es vol casar
i no sap com ho ha de fer,
en té quatre per triar
i cap no li va bé.

-Si em caso amb la marxanta
sempre marxarà,
per mercats i fires
i a mi em deixarà.
Pensarà amb els altres,
no pensarà amb mi,
més val que no em casi
i em quedi fadrí.

Si em caso amb la modista,
sempre cosirà,
cosirà pels altres
i a mi em deixarà.
Si em cau un botó,
l’hauré de cosir;
val més que no em casi
i em quedi fadrí.

Si em caso amb la cuinera,
farà grans cuinars,
els farà pels altres
i a mi em deixarà
Em sentaré a taula,
res hi haurà per mi,
val més que no em casi
i em quedi fadrí.

Si em caso amb la petita,
aniré de braçet,
la gent em diran
que semblo un senyoret.
Però estarà malalta
i em farà patir;
val més que no em casi
i em quedi fadrí.

Els meus pares han nat a plaça,
i a mi m’ha escaigut molt bé
per escriure una carteta
al meu enamorat Pepet.

I adéu, Pepet de ma vida,
i adéu, Pepet del meu cor,
que per mi s’acaba la vida,
que per mi es costa la mort.

El dia del meu enterro
baixa, baixi allí al carrer,
que en veuràs llantos del pare
i del(s) meus germans també.

I aquí a dalt de la tumba
tres lletres n’hi'n posaran,
perquè en puguis venir-me a veure
les diades de Tots Sants.

Io te l’encendré
el tio, tio fresco;
io te l’encendré
el tio de paper.

Tu me l’encendràs,
el tio de detràs (...)