-Truc, truc.
-Qui hi ha?
-Us venim a convidar
per l’enterro de demà:
a les vuit, un quart de nou,
enterrem el nostro bou,
pell de vaca, pell de bou,
vés-te’n tu, que Déu no et vol;
foc a la cuina, foc a l’entrada,
foc en els morros de la criada.

Si aneu (?) a Banyoles
tres coses vos gradaran:
les noies, la Font Pudosa
i la vora de l'estany.

De rosses boniques
no en falten tampoc,
i els seus ulls hermosos
m'han robat el cort.

Rosses banyolines,
aixequeu-ne el cap alt,
que de tot Girona
n'és la principal.

Aigues bones no ens en falten,
aigues bones per demés,
també n'hi ha una Font Pudosa
que é l'aimat dels forasters,
molt bé!

Questa gent d’aquesta casa
Déu els pugui conservar;
amb salut i amb alegria
un altre any puguem tornar,
un altre any puguem tornar.

Allà dalt a la muntanya
n’hi ha un home petitet,
fa ballar la seva dona
amb la punta del ditet.

Allà dalt a la muntanya
hi ha un home geperut,
ha arrencat la correguda
i s’ha ficat a dintre un buc.

(…)na molt bonica,
que fins sap dir papà i mamà,
i si vostès volen sentir-la
també en veuran que en sap plorar:

-Ehhhhh…

Com que de llarg volen posar-me,
el papà em diu amb to molt fort:
-T’has de deixar de jugar a nines,
i pensar sols en un xicot.

Tinc l’esperança que, si em caso,
jo no el faré mai enfadar;
en jugarem tots dos a nines,
ell el papà i jo la mamà.

(…) filosa
de veu reganyosa,
que sempre han treballo(t)
enmig del carrer;
explico l’història
que sé de memòria,
veniu a la vora
que us la contaré.

Jo te l’encendré,
el tio tio fresco,
jo te l’encendré
el tio de paper.

No me l’encendràs,
el tio tio fresco,
no me l’encendràs,
el tio de detràs.

Jo te l’encendré,
el tio tio fresco,
jo te l’encendré,
el tio de paper.

No me l’encendràs,
el tio tio fresco,
no me l’encendràs
el tio del detràs.

Jo te l’encendré,
el tio tio fresco
jo te l’encendré
el tio de paper.

No me l’encendràs
el tio tio fresco,
no me l’encendràs,
el tio del detràs.

Quasi traspuntava l’alba
un dia d’abril,
traspuntava l’alba.

Era quan les orenetes
fugien del niu,
una donzelleta,
que del seu niu fugia per a sempre.

Per a sempre més,
per a sempre més,
per a semp…

Tu desitges de ser lliure,
lliure tu seràs,
com les orenetes.

Però del niu dels teus pares
te’n recordaràs,
igualment com elles,
cria esgarriada, filla prodiga.

Tralara, lalà,
tralara, lalà,
tralara, lalà!

-Burro, burro vigatà,
mal obrà;
que és això?

-Punxó!

-Teulada (ha)(v)essis dit,
d’aquestes penes (ha)(v)essis sortit,
ara no en sortiràs de nit;
que és això?

-Tallant!

-Punxó (ha)(v)essis dit,
d’aquestes penes (ha)(v)essis sortit,
ara no en sortiràs de nit;
que és això?

-Estisores!

-Teulada (ha)(v)essis dit,
d’aquestes penes (ha)(v)essis sortit,
ara no en sortiràs de nit;
que és això?

-Punxó!

-Sí, punxó!

Jo en sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plata,
barrets de senyor.

Senyor comandant,
passeu-hi al davant,
farem botifarres
del cap del gegant.

Senyor comandant,
passarem tots dos,
farem botifarres
del ventre del gos.