signatura_PNC2022.jpg

La Pepa

Nom de l'informant: Leonor Masó i Moret

Data i lloc de naixement: 05/08/1932 (Corts - Cornellà del Terri)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: La cantaven les nenes quan sortien de doctrina o quan quedaven per jugar a l'era de "Cal Rei" de Corts.

Fotografia de l'informant

Lletra:

A la torre xica 
i a la torre gran
si n'hi ha una noia
que de tant mimada
no la'n casaran.

- I a n'on t'és la Pepa
i a n'on t'és la Pepa
que no en sigui a dalt?
- N'és a la ribera
a rentar el davantal. 
Per anar bonica 
la nit de Nadal.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.
 
Mentre(s) l'en rentava
passa el seu galant:
-Què hi fas aquí, Pepa,
què hi fas aquí tant?  
- Rento les faldilles,
també el davantal,
per anar bonica
la nit de Nadal.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.

La'n (a)gafa i la'n puja
sobre el seu cavall;
la sella n'és verda
i el cavall n'és blanc.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.

Pels carrers de Lleida
els en passa plorant:
- Per què plores, Pepa,
per què hi plores tant?
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.

- Per què en plores, Pepa,
per què en plores tant? 
- Penso pels meus pares
quan t'ho sab(a)ran?
En són gent sentida,
po(der) es moriran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.

- Si es moren, que es morin,
ja els enterraran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.

Si es moren, que es moren,
ja els enterraran:
capellans i frares
no n'hi faltaran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc. 

Observacions:

És un fragment prou llarg d'una cançó tradicional titulada molt sovint com "La torre xica", "La Pepa Galan" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom de "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la trobem recollida aquí, al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".

Mn. Jacint Verdaguer va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada, fent-se també molt popular i arribant a barrejar-se amb l'original. 

Entrevista realitzada per Albert Massip, l'abril de 2015