Cançons
El testament d'Amèlia
La mare i la filla n'han renyit verament;
la filla en cau malalta i en el discurs del temps.
-Tres castells tinc a França i quatre a Portugal;
en deixo tres a les ànimes i quatre als meus germans.
Aquell vestit de seda, a la mare de Déu,
i la cinta endaurada la deixo al fillet meu.
-Filla, la meva filla, i a mi què em deixareu?
-A n'en vós uns rosaris, que sovint els passeu.
Sempre les veig tancades
les portes del castell.
Es tracta d'una de les moltes versions de la balada "El testament d'Amèlia", recollida a la majoria de cançoners. També la podem trobar amb el títol de "N'Amèlia", "El testament de N'Amelis", "L'infanta emmetzinada" o "La princesa emmetzinada". L'exemple més antic el recull Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) amb el títol "El testamento de Amelia".
La Isabel Expósito va néixer a les Planes l’any 1921. El seu pare, Lluis Expósito “Xiconic” que fou soldat a la guerra de Filipines i que va col·laborar l’any 1922 al recull de cançons dels mestres Tomàs i Llongueras, li va ensenyar totes les cançons que canta. La Isabel va ser treballadora fabril fins que va deixar la feina per cuidar la seva germana i la seva mare.
