L'orinal

Nom de l'informant: Antònia Mochales i Antolí

Data i lloc de naixement: 1926 (Ripoll)

Municipi de residència: Ripoll

Lletra:

L'orinal de casa rica
n'està molt ben respectat,
perquè li diuen "Don Pedro"
tota la societat.

Si l'orinal, si l'orinal,
si l'estimeu, si l'estimeu,
per lo que val.
Viva la gràcia de l'orinal!

Si l'orinal tingués boca,
cara i ulls per a mirar,
v(e)uria certes cosetes
que ara no les pot mirar.

V(e)uria una jove amb camisola,
v(e)uria un jove amb calçotets,
v(e)uria un ull sense pestanyes
i un boca sense dents.

Observacions:

Hem trobat aquesta cançó obscena recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013) a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975. També en tenim referències a partir d'un article de l'any 1982 dins "Quaderns de Psicologia" de Joan Subirats Soler, amb el títol "Valoració de judicis sobre el caràcter català":

En aquest article s'exposa una variant de la cançó recollida a partir d'una conferència del professor Carles Muñoz i Espinalt, l'any 1980, que fa referència a les cançons que es cantaven en plena batalla de l'Ebre, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Partitura:

L'orinal - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada pel grup Randellaires, l'any 2006.