La vella de Madrid

Nom de l'informant: Montserrat Torres i Penya

Data i lloc de naixement: 26/02/1935 (Barcelona)

Municipi de residència: Navata

On, com i de qui la va aprendre: De la seva sogra, originària de Roda de Ter, mentre la cantava al seu fill.

Lletra:

A Madrid ahiha una vella
passa de cent i un any,
ella es pentina i es renta
com les nines als quinze anys.
Que la veia rum, rum,
que la veia rum rai.

Galan jove si m'aimessis
en series ric marxant,
no en veuries vi del negre,
que el veuries del més blanc.
Que la veia rum, rum,
que la veia rum rai.

Ia se'n van a cal notari
a tirar els papers en van,
el notari se n'adona
que domés en té un queixal
i encara se li movia
com les fulles en el ram.
Que la veia rum, rum,
que la veia rum rai.

El diumenge són les noces
i el dilluns ja l'enterran,
estudiant va al radera
amb un fruviol sonant.
Que la veia rum, rum,
que la veia rum rai.

Observacions:

És una cançó que està recollida en diferents cançoners i amb diverses variants, sobretot melòdiques. Pot trobar-se sota el nom de "La vella" o "La vella i l'estudiant" i la història pot estar localitzada també a Mallorca o París. En aquest mateix lloc web hi trobareu per exemple "La vella de Mallorca".

Aquí n'hi ha una exemple a "Cansons de la Terra I" de Pelagi Briz.

Hem trobat una versió amb una melodia molt semblant al volum II de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida l'any 1923 a la Vall de Bianya d'un home nascut a Joanetes (Garrotxa).

Segons Aureli Capmany, al Cançoner Popular de 1901, era una cançó popularitzada també a l'alta Itàlia, França i la Provença. D'aquesta última regió és d'on podria haver vingut, amb el títol original de "La vella de París" però, al prendre caràcter a la nostra terra, se n'haurien originat altres versions.

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Entrevista realitzada per Albert Massip, el maig de 2013.